viernes, 7 de noviembre de 2008

Dir el que penses sense pensar

Tots sabem que per crear o avaluar una campanya s'ha de fer una investigació prèvia. Aquesta pot portar-nos a realitzar un focus group. Concretament ara tots els de classe n'hem de fer un per a una assignatura optativa i per això en parlo aquí. Preparar-lo és difícil: trobar entre 8 i 10 persones d'una edat concreta, tenir un espai còmode i imparcial i sobretot saber-lo portar per on tu vols; que es parli del que interessa per crear amb èxit una campanya persuasiva (o per valorar-ne alguna ja feta). Però l'experiment pot sortir al revès: que es parli de coses que no interessen, que el moderador no sàpiga portar el grup, que el grup discuteixi o s'encalli en temes absurds o encara pitjor que canvïin totalment la idea o el producte en qüestió. És a dir, que desde la primera pregunta que tirin el producte per terra i ells mateixos en creiïn un altre que els entusiasmi. No crec que això sigui massa comú, però pot passar; i és aquesta idea que fa que alguns publicitaris afirmin que els focus groups maten la creativitat. Creuen que el millor és crear una sessió de grup amb idees més generals que pugui tenir un caire quotidià on sorgeixin les idees més espontànies sense centrar-se en el producte o spot en si.
Per la xarxa he trobat un parodia que exemplifica aquesta crítica d'alguns professionals del sector. En el vídeo sí que es mostren les idees més més primàries, fins i tot amb un punt cavernícola.


No hay comentarios: