El món interactiu d'Internet es financia generalment gràcies a la publicitat. L'usuari de la web 2.0 no estaria disposat a pagar una quota per a un servei que un altre portal ofereix gratuïtament. Quina solució o idea donariem perquè aquest usuari volgués pagar? Doncs, la resposta és simple: oferir-li un valor afegit, allò que la competència gratuïtament no li ofereix. Aquest sistema s'anomena Freemium i provè de la fusió entre free + premium. Per tant, és un sistema que no seria possible sense la combinació d'un servei de pagament i la d'un servei gratuït. Entre ells hi hauria la diferència del valor afegit.
Aquesta fusió de dos tipus de negoci ha estat adoptat per diferents webs com ara Flikr que ofereix un servei d'emmagatzamatge de fotografies fins a 1MB de forma "free", i per als que els sigui de més utilitat, potser professional, hi ha una quota de 24,95 dólars a l'any per un magatzem il.limitat de fotos i vídeos. Aquest sistema de negoci, adoptat amb èxit per Flikr, ha estat un fracàs per altres webs que no han sapigut enfocar bé aquest valor afegit o bé que aquest valor afegit no era prou bo com per pagar-lo. Amb això, crec que s'ha de valorar que és millor fer pagar poc a molts, que molt a pocs.
Per acabar amb una frase resum utilitzarem la que va pronunciar Chris Anderson (editor de wired.com i autor de " The Long Tail) al referir-se a aquesta filosofia Freemium:
"Los perfumes dan como muestras un 0,1% de su producto para vender el 99,9%. En internet es lo opuesto. Das gratis un 99.9% de tu producto para cobrar como premium el 0,1% ".
1 comentario:
molt gran la cita! això del freemium té una filosofia semblant a la del software gratuït, n'he parlat al meu últim post.
k tal el teu internet?
Publicar un comentario