Comencem des del principi; "Sorbet de Pixel" pretén, com el seu nom intenta expressar, fer xarrupets del món de la interactivitat, és a dir, comentar casos, exemples, teories, opinions,... per tal que aquests xarrups es transformint en un sorbet. Però no en un sorbet qualsevol, no, no, en un sorbet de pixels. Aveure quin gust té. Anem a fer el primer tast:
Com sabem sempre s’ha dit que mirar la televisió comporta una posició passiva; la típica expressió “si mires tant la tele et quedaràs tonto” ho confirma. Però aquesta expressió podria quedar enrere amb el concepte d’interactivitat. Abans de fer prediccions, val més que anem una mica enrere per explicar els inicis d’aquesta televisió interactiva; des de sempre el sistema dels mitjans de comunicació havia estat fins els anys 50 unidireccional i jeràrquic. Però a partir d’aquesta dècada alguns productors sentien la necessitat de comptar amb els espectadors. I qui millor que els nens per participar a una mena de “joc” i aixecar-se del sofà (el més complicat per alguns telespectadors). Parlem del programa “Winky Dink and You” de la cadena CBS on el protagonista demanava ajuda als nens, els quals havien de dibuixar sobre un full de plàstic adherit a la pantalla el que ell necessitava. Aquest exemple va ser el primer en televisió interactiva i crec que un amb més sensació d’interactivitat. Després va venir la participació per trucades o per sms…un negoci més que interactiu, molt i molt rentable, ja n'anirem parlant.
1 comentario:
o sé tu, po jo donaria el que fos per poder jugar amb en Winky Dink.
Publicar un comentario